Hi ha comarques a Espanya que tenen una densitat de població inferior a les més deshabitades de Lapònia o del nord de Finlàndia, ja en les solituds del Cercle Polar Àrtic. En aquestes comarques, lluny de tot arreu, les tradicions es mantenen arrelades, vertaders senyals d’identitat de llocs oblidats.

La celebració de la Setmana Santa, gairebé sense feligresos, recorrent els carrers solitaris amb les imatges santes, a Orihuela del Tremedal.

A Chequilla, poble mimetitzat en el seu entorn, s’utilitza l’orografia natural per fer curses de bous, on la gent contempla l’espectacle des de dalt de grans roques.

Es recorda i recupera l’ofici de ganxers, els portadors de troncs. Ajudats només per un pal amb un ganxo, els ganxers feien baixar els troncs flotants des del curs alt del riu Tajo, fins a arribar a Aranjuez.

Els tambors i bombos no falten per acompanyar qualsevol acte festiu als pobles més recòndits del baix Aragó.